La comunitat TokTok s'ha dissenyat des de la mirada dels nens i nenes hospitalitzats per a què deixin volar la seva imaginació pels quatre mons virtuals de fantasia que es presenten i desconnectin de la realitat de l'entorn hospitalari.
Per generar aquests mons fantàstics, es va reunir a un equip multidisciplinar que va treballar durant més de vuit mesos en el seu desenvolupament. Pedagogs, ChildLife, mestres, experts en comunicació, dissenyadors, il·lustradors i programadors aporten els seus punts de vista, experiència i habilitats donant format a la comunitat TokTok.
Textures heterogènies i sorprenents
L'estètica de la comunitat TokTok és la d'un gran collage. La pretensió va ser crear quatre mons fantàstics a partir de retalls de la realitat quotidiana.
L'il·lustrador Elenio Pico va sortir als carrers de Barcelona per fotografiar objectes, materials i formes que servissin per confeccionar aquest gran univers.
Animals de tela de tovallola, ulls confeccionats amb els llums d'una motocicleta, pòsters de llum convertits en palmeres, vells portals de fusta del cas antic de la ciutat de Barcelona transformats en les portes d'un majestuós castell... Aquests són alguns dels exemples de la creativa transformació gràfica que es va generar per la comunitat TokTok. És meravellós contemplar cadascun dels mons en la seva totalitat i fixar-se en cada detall.
Doble estètica
La infinitat de detalls dels quatre mons contrasta amb la gràfica esquemàtica dels personatges que els poblen, els Tokis. El treball d'integració d'aquests dos estils va ser laboriós.
Teníem clar que els personatges devien ser personalitzables per l'usuari i completament únics però, a més, volíem que cobressin vida i es moguessin pels diferents mons.
Els personatges van néixer de la mà dels programadors i van anar adquirint personalitat en mans de l'Elenio. Va ser un treball en equip on tecnologia i creativitat van compartir responsabilitats.
La primera generació de personatges va ser un conjunt de figures amb múltiples posibilitats d'articulació. Aquesta primera experiència va servir per optimitzar el seu moviment i provar l'editor.
Els personatges es van fragmentar en varies parts independents: cap, tronc, cames, braços... Cada part té la seva lògica i el seu moviment, però ha d'encaixar perfectament amb la resta per crear un tot.
El Toki davant de tot
La fixació de les fites i la resolució de dubtes van ser dos constants durant tot el procés de creació.
Es va apostar per la introducció d'eines interactives significatives que contemplen els criteris metodològics següents:
1. Un Toktok global i flexible
Tots a una. Aquest era el nostre lema. La interrelació de professionals bolcats en descobrir com arribar al públic objectiu implicava un compromís especial:
Elenio Pico: "En un principi no sabia molt bé com enfocar-lo, l'obra estava dirigida a un públic que em va semblar certament delicat. Vaig tenir que deixar a un costat tota aquesta concepció i em vaig proposar crear una obra amb tanta càrrega poètica en cadascun dels mons que funcionés com un estímul, que potenciara la imaginació".
El rang d'edats que es va contemplar per realitzar el projecte va ser considerable, ja que ens dirigim a tota l'Educació Primària. Això va ser tot un repte, perquè un nen de 6 anys difícilment tindrà els mateixos interessos que un altre de 12 anys. Per això, durant el procés, va sorgir la necessitat d'adaptar l'estètica de la comunitat TokTok amb la finalitat de no resultar excessivament infantil per els nens d'edats més avançades.
2. Un TokTok personalitzable i motivador
Combinacions infinites. Un dels objectius era preparar una comunitat interessant tant per a nens que estiguin hospitalitzats per una intervenció puntual com per aquells que requereixin una estada més extensa en l'hospital, i per tant, puguin ser usuaris de la comunitat TokTok durant mesos.
Per això, es va crear un univers amb possibilitats inesgotables, en el qual el nen pugui descobrir una cosa nova cada dia.
L'editor de còmic presenta més de 100 elements i, cadascun d'ells, quatre variacions expressives.
Els avatars tenen 100 milions de possibilitats de combinació, això permet que cada usuari generi avatars únics.
Elenio: "Aquí està la màgia de tot això, en el fet de posar tot el poder de creació a disposició dels nens i convertir-me en un intermediari que faciliti la tasca". "En aquest projecte, la meva obra adquireix sentit quan passa per les mans dels nens per generar creacions originals".
A més, es destaca la personalització de l'estat d'ànim de cada avatar (molt content, content i trist) que dóna pistes sobre com es troba el nen en cada moment. Així, un altre usuari pot deixar un missatge d'ànim o la ChildLife i les mestres poden intervenir en el cas de què un nen ho necessiti.
3. Un TokTok com a eina docent
En la línia de fomentar l'ús adequat i segur de les TIC es va proposar una secció amb unes fitxes didàctiques i tècniques sobre aplicacions gratuïtes que es poden trobar a Internet. A través d'aquesta, les mestres de l'aula hospitalària poden adquirir coneixements tècnics i idees didàctiques per aplicar-les a l'aula i realitzar activitats conjuntes entre els nens de l'aula hospitalària i els de l'aula d'origen.4. Un TokTok participatiu, socialitzador i expressiu
Es van idear aplicacions que poguessin ser atractives, alhora que educatives, per a tothom. Els editors de còmic, dibuix i ràdio suposen un potent vehicle d'expressió sense límits per a tot tipus d'usuari i no requereixen habilitats complexes, només imaginació i creativitat. A més, les mestres de l'aula hospitalària i la ChildLife de l'hospital les poden utilitzar per a finalitats didàctiques, terapèutiques i de comunicació.
Els nens i nenes poden, a través de la comuntiat TokTok conèixer i comunicar-se amb altres usuaris que tenen la seva mateixa edat o estan passant per una situació similar. Totes les aplicacions tenen un apartat on deixar comentaris de les participacions dels diferents Tokis. Una nova forma de parlar amb el que tens en l'habitació del costat i possiblement mai t'haguessis atrevit.
De la quietud al moviment
El procés creatiu va començar amb la il·lustració, però des del principi va implicar a tot un equip i es va tenir en ment la totalitat de l'obra.
Quan disseny i animació es van apropiar de la il·lustració, els mons i personatges van cobrar vida, més enllà del que s'esperava.
Els animadors van rebre els elements fragmentats i van anar composant, conjuntament amb els dissenyadors, els escenaris.
Per als dissenyadors va ser una tasca difícil. Per una part, tenien un material il·lustrat molt ric que havien de combinar de manera harmònica. Per una altra part, no havien d'oblidar que estaven dissenyant un entorn virtual per a nens on la navegabilitat i la usabiltat són requisits indispensables.
Per combinar màgia i navegabilitat van jugar amb dos plans: el panell de control i el món virtual. Van treballar en varis prototips i, sobretot, van contar amb l'ajuda dels propis usuaris a través de les proves d'usabilitat.
Es va organitzar un grup de treball amb la ChildLife, les mestres de l'aula hospitalària i un grup de nens que van treballar amb els desenvolupadors per aportar les seves idees, mostrar-nos la seva experiència de navegació i opinar sobre el projecte. Va ser una gran experiència i el projecte, per fi, va començar a tenir forma.
Una vegada definida la interfície i els escenaris, els animadors van continuar la seva tasca.
Es va mimar i cuidar cada detall. Per exemple, si ens fixem en el fons del mar, veurem que els avatars bussegen, i que en l'espai floten gràcies a la gravetat cero.
Però el que més agrada als nens són els personatges que poblen els diferents mons (animals, naus espacials, fantasmes...) i que tenen vida pròpia.
El primer Toki
El protagonista de la comunitat TokTok no és l'escenari, sinó els personatges dels nens i nenes. Aquest és un element que tècnicament va suposar major dificultat i que es va cuidar especialment, per potenciar la identificació de l'usuari amb la seva representació virtual.
La configuració d'un "avatar" - com els hi diuen els seus creadors - és molt més complexa del que pugui semblar.
Existeixen diferents tipus d'esquelets en funció de la morfologia seleccionada; hi ha una sèrie d'ossos per als avatars més alts, una altra pels més baixos, també hi ha una per als avatars que tenen elements per desplaçar-se pels mons. Sobre aquest esquelet, es carreguen els diferents atributs.
L'usuari, alhora, té la possibilitat de personalitzar les diferents parts del cos: el color de la pell, el dels ulls, el del cabell; el color de la roba: la forma dels ulls, de la boca, del nas, el pentinat... inclús equipar-lo amb varis complements i objectes.
La combinació de tots aquests elements és el que permet composar avatars únics, gairebé irrepetibles.
Així es va crear la comunitat TokTok, un univers al servei dels nens i nenes, una font d'estímuls, una invitació al raonament, a la creació, a l'observació i a l'expressió.
